26 de març 2008

El Roni, el meu gos

Em dic Albert i tinc una mascota que és un gos. El van portar a casa meva quan jo tenia 8 anys. Era tan petit que el duien dins d’una capsa de cartró. Feia temps que jo volia un gos i al final ho vaig aconseguir. Vaig estar-ne molt content, com la meva cosina. Els primers dies no podia dormir perquè tenia por, però jo i la meva cosina dormíem amb ell. La seva joguina preferida és la pilota i també fa grans curses, per això li vam posar per nom Roni, com Ronaldinho. L’any passat, a l’estiu, en Roni no ens podia acompanyar de vacances a l’hotel i vam haver de deixar-lo en una residència canina. Jo no volia deixar-lo allà, però els meus pares m’hi van portar una setmana abans per que veiés on estaria el Roni aquells dies de vacances. Hi havia unes zones grans de gespa per córrer, unes cases per tallar el pèl dels gossos o dutxar-los i 52 persones per cuidar 100 gossos aproximadament. Em van dir que me’l cuidarien molt i així ho van fer. Després de recollir-ho en Roni estava molt content i jo també. L’estiu passat vaig saber com s’estima una mascota i espero estimar el meu gos o altres el doble del possible. Em fa pena que alguna gent maten els gossos, que els abandonen o els maltracten. Espero que mai més passi això i també espero no perdre mai el meu gos perquè l’estimo MOOOOOOLTTT!!!!!

.................. Albert Villar .....................................


Aquí teniu el Roni