La sortida a Sta. Fe del Montseny

El divendres 29 de Febrer vam anar a Santa Fe del Montseny. Santa Fe del Montseny no és gaire lluny de Sta. Eulàlia de Ronçana. Hi vam anar amb autocar i vam trigar una mica més d’una hora per arribar-hi. Allà vam poder veure un espai natural i un paisatge ben diferent del quin tenim Sta. Eulàlia. Nosaltres vam anar a l’”Escola de Natura de Can Lleonart”. També vam anar a l’aula d’audiovisuals i allà ens van passar un muntatge de diapositives amb musica i efectes especials. El tema era el Montseny al llarg de les estacions de l’any.
També vam fer una sortida al bosc, on ens van ensenyar la vegetació pròpia d’aquell lloc: faigs, boix grèvol, falgueres, i tots aquests vegetals propis de llocs freds i humits.

Després ens va ensenyar una bassa, que estava plena de fulles, i ens van dir que l’havien construït feia molts anys per acumular neu a l’hivern, per vendre-la a l’estiu en forma de gel. El gel el feien servir per a posar el menjar a dintre i mantenir-lo fred, perquè es conservés quan feia més calor. Després, quan ens van acabar d’explicar allò ens vam aixecar i vam anar a unes pedres que estaven juntes i hi vam pujar. Allà ens va explicar que aquelles pedres les havien col·locat ells i que els arbres estaven pintats perquè gent que hi havia anat havia guixat els arbres. Llavors vam seguir caminant i vam trobar un cau. El guia ens va explicar que si el forat era avall era de talp i si el forat era recte era de talpó, que el feia per guardar el menjar. El professor hi va ficar els dits hi va veure que era de talpó. Un nen hi va voler ficar els dits però l'entrada es va destrossar. Llavors vam preguntar al guia què faria el talpó si era a dins. Ell va dir que com que ell sempre seguia el camí, anava endavant i no tornava mai enrere.

Vam arribar un altre cop a la casa i vam agafar les motxilles. Allà hi havia un noi que havia trobat una salamandra i ens la va ensenyar als tres grups. Però nosaltres de seguida vam anar a dinar i vam poder agafar unes taules que hi havia. Els altres grups s’havien quedat hi llavors, per dinar, van haver de buscar un lloc a terra. Quan ja estàvem acabant tots de dinar, van començar a caure algunes gotes, però de seguida van venir els autocars i gairebé no ens vam mullar. Vam pujar a l’autocar i cadascú va agafar un lloc. El conductor ens va posar una pel·lícula i alguns la van mirar altres no. Vam arribar a l’escola a un quart de cinc i vam fer molt poca classe. Al cap de poc va ser l’hora de marxar.

............. Aroa Espel i Irene Expósito ...............